 |
"Un relat irònic de la infància de la ballarina. Un espectacle que es mira amb plaer.", Pablo Llei, EL PAIS, 07/06/02
"Sònia Gómez manifesta un conjunt d'experiències, reivindicacions i actituds a través del ball. Els seus espectacles performáticos revisen de manera autobiogràfica un cúmul de dislocacions domèstiques i quefers contemporanis", Joan Morey, Alter ego, setembre’02
Jo estic en aquest món perquè ha d'haver de tot forma parteix d'una sèrie de solos autobiogràfics que Sònia Gómez va començar a desenvolupar en el 2002. Una trilogia sobre la infància, l'adolescència i la joventut. Aquest projecte es titula EGOMOTION.
Llavors:
1. Infància: Jo estic en aquest món perquè ha d'haver de tot
2. Adolescència: Jo no sóc ningú, però em cago en la teva puta mare
3.Joventut: Jo no parlo anglès, però de vegades m'ho passo bé
JO ESTIC EN AQUEST MÓN PERQUÈ HA D'HAVER DE TOT
estrena 5 de juny (ITF) Sitges'02.
Jo estic en aquest món... parla d'una noia d'un petit poble de Catalunya que somia amb fer-se famosa. Per a aconseguir-lo s'entrena i passa per proves que moltes vegades li fan llençar la tovallola, però com en tota bona història finalment aconsegueix el que es proposa.
Amb un sentit del ridícul molt particular la protagonista es deixa la pell en escenes com: “Vull ser una estrella”, “Amo al Príncep Felipe”, “Accidents Anatòmics”, “Coreografies de video-clip” o “Rugits de Heavy Metall”.
Situacions imaginàries, compromeses i humorísticas on es combina realitat i ficció; una fórmula perquè l'avorriment no trenqui l'objectiu de fer un somni realitat.
JO NO SÓC NINGÚ, PERÒ EM CAGO EN LA TEVA PUTA MARE
estrena Of limits'03 Festival, Dortmund, Alemanya
Jo no sóc ningú, però… parla d'una noia d'un petit poble de Catalunya que té problemes amb l'entorn. La protagonista es troba en moment de desorientació total i decideix canviar aquesta situació lluitant contra tot i tots. Per a sortir d'un possible declivi posa tota la seva fúria, enginy i musculatura al servei d'aquesta ràbia acumulada. Escenes com: “Odi mogollón”, “Plorant per la dansa”, “Mega Pasta”, “My firts kiss” i “Heavies , roqueros, currantes”, creen situacions de trencament i disconformitat on riure d'un mateix és la millor manera de caure per a tornar-se a aixecar. JO NO PARLO ANGLÈS, PERÒ DE VEGADES M'HO PASSO BIÉN
estrena 28 de juny'04 "l'Espai" Barcelona
Jo no parlo anglès, però... parla de la mateixa noia que no viu en el petit poble de Catalunya. Ara viu a Barcelona, estudia i està pensant què vol ser de major. La protagonista es troba en un període de proves, així és que entra en el joc de l'aprenentatge. Mètodes d'estudi, mètodes de treball, mètodes personals, mètodes infalibles, mètodes copiats, mètodes seductors, mètodes complicats etc. Escenes en les quals es balla, es busca, s'interroga, s'imagina, es parla amb el públic i es torna a la realitat i a la ficció.
Sònia va a ser pilot d'avió, o missionera, experta en política internacional, consellera matrimonial, directora de cinema, mestressa, lectora, artista, prostituta o viurà en el camp i farà els treballs manuals amb els seus fills?... (continuarà) | |
