“La performance més honesta que ha passat per Madrid en aquesta temporada”
Laura Corcuera (Revista Diagonal/maig 2005)


Hi ha una foto en vestit de bany de la meva mare i de mi estirades en el sòl, és una projecció en una paret blanca. Entro en l'espai i la meva mare després, que es posa al meu costat, estem les dues juntes, una al costat de l'altra. Fem moviments per a mostrar les nostres diferències i igualtats anatòmiques. Fem una frase de moviment senzill les dues juntes. Fa estona que ningú parla, no sona música.

La meva mare es transforma en Tina Turner i més tard en Nina Juggen. Sona Kraftwerk i li explico a la meva mare una escena que un dia vaig viure dintre d'un taxi amb aquesta música. La meva mare no coneix a Kraftwerk, no sap si li agraden o no. Es posa a mirar la tele i es queda dormida, de mentida clar. Jo em despullo i quan ella obre els ulls em troba així de desemparada i em diu: Sònia, això és massa dramàtic, vesteix-te filla meva. Després fem altres ximpleries, com intentar torejar de debò, parlar a crits i intercanviar dates amb vivències tan diferents en llocs tan propers.

En un moment donat ens plantegem matar a un animal perquè tenim fam i a més la meva mare sap fer-lo, cosa que jo no. Em poso a ballar de manera boja per a treure el tigre. Fem més ximpleries altre ratito i ja està. |